Un consell sumaríssim contra un rector d'universitat.Un relat trasbalsador sobre la vida i la mort.Un clam contra la intolerància.

Un il·lustre professor, metge reputat i rector de la universitat, és sentenciat a mort en un consell sumaríssim franquista. Entre els acusadors, figuren antics companys seus de la facultat, que no li perdonen el seu passat d’esquerres. En aquesta novel·la, Martí Domínguez s’endinsa en les tres darreres hores de la vida d’aquest professor, en els seus dubtes i expectatives més íntims. Alhora, la novel·la es desplega com un extraordinari cant coral, on les reflexions i angoixes dels seus companys de patíbul fan de contrapunt a la veu del professor, i a les consideracions dels botxins. Martí Domínguez aconsegueix orquestrar un relat trasbalsador sobre la vida i la mort i sobre els més obscurs abismes de la naturalesa humana, i un clam a favor de la cultura i el progrés enfront de la barbàrie.